Sobre les tortugues
|
|
[amaga] |
Tortuga
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Paracryptodira† |
||||||||
Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
Taula de continguts[mostra] |
[modifica] Característiques
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que una gran part de la seva columna vertebral està soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible pel moviment de la caixa toràcica; es realitza principalment per la contracció dels músculs abdominals modificats que funcionen de manera anàlegment al diafragma dels mamífers i per moviments de bombament de la faringe.[1]
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. Encara que manquen de dents, tenen un bec còrni que recobreix la seva mandíbula, semblança al bec de les aus.
Igual que tots els rèptils, les tortugues són animals ectotèrmics, el que significa que la seva activitat metabòl·lica depèn de la temperatura externa o ambiental.
Les tortugues muden la pell; no obstant això, a diferència dels llangardaixs i serps, ho fan a poc a poc. També muden o desprenen els escuts de la closca, individualment i aparentment sense un ordre determinat. També estan caracteritzades per la seva cua minúscula.
Les tortugues són especialment herbívores.
[modifica] Closca
La closca consta de dues regions:
- Espatller: és la part superior o dorsal (també anomenada "closca"); està constituït per cinc fileres de plaques; la central o neural, en posició mitja, flanquejada a cada costat per les fileres costals, que, al seu torn estan flanquejades per les fileres marginals.
- Plastró: és la part inferior o ventral (també anomenat "peto").
Les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies internes, que són ossificacions de la dermis que es solden a les vèrtebres i a les costelles; són una excepció les espècies de la família Trionychidae, en les quals aquestes plaques estan reduïdes o so cartilaginosa (rica en calci).
Sobre aquestes plaques òssies, ve un dels següents revestiments:
- Pell especialment consistent, gairebé coriàcea (semblant a el cuir).
- Plaques còrnies de queratina, comparables a les escatas dels altres rèptils.
- Escuts ossis coberts per una fina capa còrnia lleugerament calcificada (només en el cas de les tortugues terrestres; és a dir, la família Testudinidae).
Les tortugues que presenten revestiment cutàni són les tortugues de closca tova (família Trionychidae) i la tortuga nas de porc (Carettochelys insculpata). També la marina tortuga llaüt, (Dermochelys coriacea) té revestiment cutani però enfortit amb nombroses làmines òssies petites.
La resta de les tortugues té una closca formada per plaques òssies amb revestiment d'escuts queratinosos. Aquestes plaques no coincideixen en nombre, posició ni grandària amb els escuts, i això és el que proporciona rigidesa i solidesa a aquest tipus de closca.
Les tortugues no poden treure's la closca, tal com es mostra en alguns dibuixos animats, perquè la columna vertebral i les costelles estan soldades a aquest. L'estructura, forma i colorit de la closca de les tortugues varia d'una espècie a una altra.
[modifica] Biologia i ecologia
El metabolisme de les tortugues és molt lent i, les espècies aquàtiques, poden romandre sense respirar durant molt temps. En climes temperats totes les espècies hibernen regularment.
La reproducció és ovípara i la incubació es realitza en nius que elles mateixes excaven en la terra, on la calor necessària és aportat per irradiació solar. Un cas especial és la primitiva tortuga terrestre Manouria emys, que construeix un niu d'aproximadament 50 cm d'altura a força de terra i fulles.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues. Una de les tortugues que es coneix que va viure més temps és la de Charles Darwin anomenada Harriet, una tortuga gegant de les Galápagos que va néixer el 1830 i va morir el 25 de juny de 2006 (va viure 175 anys).
Hi ha tortugues d'hàbitat terrestre, marí i d'aigua dolça. També existeixen gran quantitat d'espècies amb hàbitats semi-aquàtics: passen una part del temps en terra ferma i altra part en aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels hàbitats aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
[modifica] Origen i evolució
A principis del període Triàsic, fa 260 milions d'anys, va aparèixer Captorhinus, un petit rèptil d'aproximadament 60 cm de llarg. Aquest petit animal va ser el primer rèptil a posseir un closca que cobria la seva tòrax, òrgans, i que a més, cobria les seves costelles. Això va fer possible que alguns animals, com la tortugues, desenvolupessin una closca de os.
El testudí més antic que es coneix és Odontochelys, que va viure a Àsia meridional en el Triàsic, fa 220 milions d'anys, el que suposa que les tortugues sigui un dels grups de rèptils més antics i, per descomptat, molt més antics que els llangardaixos i serps. Era aquàtica, i posseïa un plastró ben definit, però l'espatller era primitiu. La següent tortuga va ser Proganochelys (abans Triasssochelys) que va viure en el Triàsic superior de Euràsia fa uns 210 milions d'anys. Era una tortuga primitiva, amb una closca semblant al de les espècies actuals, però posseïen dents en el paladar; el cap, cua i potes no podien retreure's dintre de la closca, però estaven protegides per espines.
Originalment, les tortugues eren terrestres; 100 milions d'anys després de la seva aparició, algunes van evolucionar per a ser aquàtiques i 50 milions després van evolucionar per a ser marines. Es pot dir que les tortugues marines van evolucionar de línies de descendents per més de 80 milions d'anys.
[modifica] Classificació
[modifica] Sinapomorfies
Les tortugues s'engloben segons les següents sinapomorfies:
- Sostre dèrmic sense fenestres
- Presenten plaques óssies exteriors
- No tenen ni esternó ni part esternal de les costelles
- Absència d'elements dèrmics a la cintura escapular
- Músculs addicional per a respirar
- Mascle amb penis imparell
[modifica] Taxonomia
Subordre Paracryptodira †
Subordre Cryptodira
-
- Família Meiolaniidae (Meiolania†)
- Família Chelydridae
-
Superfamília Chelonioidea (tortugues marines)
- Família Protostegidae †
- Família Thalassemyidae
- Família Toxochelyidae †
- Família Cheloniidae (tortuga careta, tortuga verda, tortuga carei)
- Família Dermochelyidae (tortuga llaüt)
-
Superfamília Kinosternoidea
- Família Dermatemydidae
- Família Kinosternidae
- Família Platysternidae
-
Superfamília Testudinoidea
- Família Haichemydidae †
- Família Lindholmemydidae †
- Família Sinochelyidae †
- Família Emydidae (tortugues d'aigua de riu o d'estany com l'autòctona tortuga d'estany)
- Família Geoemydidae (tortugues d'aigua com l'autòctona tortuga de rierol)
- Família Testudinidae (tortugues terrestres com l'autòctona tortuga mediterrània)
-
Superfamília Trionychoidea
- Família Adocidae †
- Família Carettochelyidae
- Família Trionychidae
Subordre Pleurodira
-
- Família Araripemydidae †
- Família Proterochersidae †
- Família Chelidae
-
Superfamília Pelomedusoidea
- Família Bothremydidae †
- Família Pelomedusidae
- Família Podocnemididae
† Clade extingit
[modifica] La tortuga a la cultura
La tortuga és l'animal de la lentitud per excel·lència a la faula i la sàtira occidental (il·lustració del principi festina lente). En canvi per a la Xina simbolitza el saber, la immortalitat i la terra.
Imitant la seva closca, els romans anomenaven tortuga una formació defensiva on els escuts cobrien per sobre els soldats. Per extensió, una màquina de setge medieval es va passar a dir tortuga.
A la ficció, destaquen les Tortugues Ninja i el Follet Tortuga (de Bola de Drac) en dibuixos animats. Terry Pratchett ubica tot el seu món damunt d'una closca de tortuga. Els enemics dels videojocs de Mario Bros (Koopa Tropa i similars) són tortuges antropomòrfiques.
[modifica] Referències
- ↑ Young, J. Z. 1977. La vida de los vertebrados. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
- El maravilloso mundo de las tortugas - Manuel Merchan Fornelino. 1992 ISBN 84-86508-26-6
[modifica] Vegeu també
- Tortuga d'estany (Emys orbicularis)
- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
- Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)
- Tortuga gegant de les Galápagos (Geochelone nigra)
- Tortuga gegant d'Aldabra (Geochelone gigantea)
- Fontana delle Tartarughe.
